Thèmes

article cadre chiens création element éléments enfant france histoire humour internet

Rubriques

>> Toutes les rubriques <<
· Lenga occitana (41)
· Lecturas (22)
· Estudis occitans (11)
· Politica generau (23)
· Miquèu de Camelat (10)
· Actualitat (14)
· Lo Brut e la Furor (8)
· Còps de malícia (6)
· Sostien a la causa tsigana (6)
· Dictatura "psi" (6)

Rechercher
Derniers commentaires Articles les plus lus

· La norme graphique du béarnais
· "Occitanie" atestat abans lo XIXau sègle
· Ua ocultacion ideologica
· Escandalós : Aranés contra la diversitat de l'occitan !
· Purificacion lingüistica en Occitania

· MESA AU PUNT SUS LA MIA DESPARTIDA D'A VÒSTE
· "70 clés pour la formation de l'occitan de Gascogne"
· Deu bon emplec de DE determinant
· La gramatica gascona de Maurici Romieu e Andreu Bianchi
· Jean-Louis Massourre: "Le gascon, les mots et le système"
· "La Pluja" de Bernat Manciet
· Lo Libre de Catòia
· OCCITANIA E... TRAÏSON?
· Moonlight Shadow
· LA PRONONCIACION DE LAS VOCALAS EN CONTACTE (1)

Voir plus 

Abonnement au blog
Recevez les actualités de mon blog gratuitement :

Je comprends qu’en m’abonnant, je choisis explicitement de recevoir la newsletter du blog "diaperdia" et que je peux facilement et à tout moment me désinscrire.


Statistiques

Date de création : 27.05.2007
Dernière mise à jour : 04.09.2020
156 articles


Ua ocultacion ideologica

Publié le 14/09/2010 à 19:47 par diaperdia
Ua ocultacion ideologica

"Elements bàsics de llengua occitana" : qu'ei lo nom d'ua minigramatica elaborada per Aitor Carrera, professor d'occitan a l'universitat de Lhèida, e aprovada peu Grop de Lingüistica Occitana deu Secretariat de Politica Lingüistica de la Generalitat de Catalonha.

Que's pòt telecargar a l'adreça :

http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Publicacions/Altres/Element=
sBasicsLlOccitana.pdf

Que s'ageish en fèit d'elements d'occitan lengadocian, mes ne serà pas dit en nat endret deu document : la lenga qui i figura que i ei presentada com ua "mena d'occitan estandard" (?). Que legem en efèit : "Les formes que s’exposen a continuació pertanyen a una mena d’occità estàndard que, d’entrada, ha de resultar comprensible –sense cap aprenentatge previ– a tots els que coneixen i usen la llengua d’oc, ja siguin provençals, llenguadocians, alvernesos, gascons (aranesos inclosos) o llemosins."

Que son tot simplament formas lengadocianas, mes que'us auré hèit mau aus dits d'ac escríver. L'omission deu mot "lengadocian" n'ei pas innocenta : enter los noms citats que figuran professors d'universitat coneguts peu lor desir de véder los dialèctes desparéisher a tèrmi.

Que comença de n'i aver pro d'aqueras actituds, encoratjadas peus aranés e seguidas per la Generalitat (ne i a pas qu'a véder lo traductor : "occità", "occità aranés"). Que hè Jèp de Montoya, un felibre, dens aquera hadèrna de normalizators qui parlan occitan dab la boca en cuu de pora ? Que cau denonciar aquera enterpresa limashorda qui davanteja bessè d'autas iniciativas de mei de consequéncia.

Commentaires (5)

Maime le 15/09/2010
Voldriá far un comentari a perpaus de la cicacion de Joan-Claudi Forêt. Sei un de sos escolans lemosins e l'ai jamai auvit dire quò. Mas iò pòde compréner çò que vòu dire (si la citacion es exacta) e vòstra interpretacion me sembla meschanta. La licéncia d'occitan es pas una licéncia de patois perque demanda d'en prumier un niveu de lenga universitari : qu'es pas la lenga de Marius au merchat de Marana mas pusleu la de Mistral. Qu'es pas tanpauc 'na licéncia d'una lenga fòrça localizada mas la d'una lenga multidialectala. Los estudiants deven saubre legir tots los dialectes de l'occitan. Qu'es pas un cors dau ser que permet de parlar au merchat de son vilatge, qu'es un cors universitari que permet de legir e compréner totas las òbras literàrias en occitan, dins tots los dialectes e totas las grafias. Lo Joan-Claudi Forêt balha, en prumiera annada de la licéncia per correspondéncia, daus cors de traduccion mai daus cors de grammatica. Veiquí çò qu'espera de sos estudiants : « Pour le thème, il faut essayer non seulement
de traduire littéralement, mais aussi d'écrire un
occitan le plus idiomatique possible.
 » De segur, chascun escriu dins son dialecte.

Veiquí los autors occitans revirats en prumiera annada : Alem Surre-Garcia, Francés Deseuse, Joan Bodon, Franc Bardòu, Joan Escafit, Max Roqueta, Maria Roanet, Joan-Claudi Forêt, Robèrt Lafont, Ives Roqueta, Joan-Baptista Fabre, Manuel de Pedrolo (texte revirat del catalan per Pèire Lagarda), Joan Ganhaire, Francés Blader, Joan-Frederic Brun, Robèrt Martí, Florian Vernet, Marie Mourier.

E veiquí los autors francés que deven revirats en occitan (en lemosin per me) : Albert Camus, Chateaubriand, Henri Pourrat, Alphonse Daudet, Michel Tournier, Emile Ajar, Marcel Aymé, Henri Michaux, Robert Antelme, Voltaire, Charles Baudelaire, Francis Ponge, Atiq Rahimi, Jean Giono, Marguerite Yourcenar, Yves Paccalet, Blaise Pascal, William Cliff, Michel Lafon, Victor Hugo, Jean-Pierre Chabrol, Eugène Ionesco.

Per la segonda annada, veiquí çò que ditz lo programa (qu'es pas enqueras fach, ne'n pòde pas parlar) : « Version: textes littéraires de différents dialectes, époques et graphies »

Qu'es verai que los exercicis de gramatica son en lengadocian. Alaidonc, qu'es l'estudiant que los deu adaptar a son dialecte. Sabe pas coma quò se passa per los estudiants que son pas per correspondéncia. Me, a la debuta, ai cregut que me faudriá far los exercicis en lengadocian. Veiquí la responsa que me faguet Joan-Claudi Forêt : « Me cal vos dire una causa importanta : fasètz una licéncia d'occitan, non pas una licéncia de lengadocian. Podètz donc gardar vòstre parlar lemosin e far totes los trabalhs dins aqueste parlar, se lo coneissètz pro per aquò. Sètz donc pas obligat d'aprene lo lengadocian. »

Entau, per far mos devers per Joan-Claudi Forêt, ai pas mestier dau libreton d'Aitor Carrera mas pusleu de la Grammaire limousine de Michel Tintou.


Collega de Joan CLaudi Foret le 16/09/2010
Rapòrt a l'acusacion gratuita contra mon collèga Joan Claudi Foret (e la formacion en occitan a l'universitat), espèri que lo comentari de Maime farà soscar los acusaires.
Tanben, podètz anar far un torn sul sit del departament d'occitan de l'universitat de Montpelhièr, a la rubrica testimoniatges, veiretz d'estudiants que parlan la varietat que vòlon. Lo ligam direct: http://www.univ-montp3.fr/occitan/index.php?option=com_content&task=view&id=53&I temid=31 , picatz sus "etudiants à distance", e suls noms de Monica o Maxime, e ausiretz plan.


Eric Gonzales le 16/09/2010
Que n'i a pro adara. Se Joan Claudi Forêt n'a pas jamei dit aquò, que'u diseratz que'u presenti totas las mias excusas. Mes quins "acusaires" ? Ua sola persona qu'escriu sus aqueste blòg. E seré un lapsus ? Aqueth acús e seré estat portat tanben aulhors.

Ne deisharèi pas passar nat aute comentari a prepaus d'aqueth detalh de l'article. Çò qui ei en jòc, n'ei pas çò qui tau o tau persona a podut díser en privat o de manièra informau davant un public limitat, non ; çò qui ei en causa qu'ei la politica lingüistica occitana de la Generalitat de Catalonha.

N'ei pas lo prumèr còp qui las autoritats de la Generalitat de Catalonha amuisha que ne vòu pas considerar qu'ua forma d'occitan (o meilèu duas, dab l'aranés). Que sufeish d'aubrir aquesta pagina : http://traductor.gencat.cat/

Qu'an "desbrombat" de precisar que los mots balhats peu traductor entà l'occitan (shens precision) e son mots d'occitan lengadocian. Que i a donc un precedent a l'ahar deus "Elements bàsics" ; com ac vedem, que i a de las parts de las autoritas catalanas en cargas deu subjècte ua ocultacion deliberada, politica, ideologica, de la diversitat lingüistica d'Occitania.
http://diaperdia.centerblog.net


Eric Gonzales le 16/09/2010
Qu'èi tirat la frasa qui hè objècte de controvèrsia. Que voi créder que n'estó pas jamei dita. La tòca d'aqueste article qu'ei d'aperar l'atencion sus un document, los "Elements bàsics de llengua occitana", dont un detalh e pausa un gran problèma. Aqueste article n'a pas nat aute subjècte.
http://diaperdia.centerblog.net


Tederic le 17/09/2010
Que sufeish de legir "la Setmana" ende véser que lo gascon es adara considerat peus estrategis occitanistas coma ua causa vielha, a remplaçar progressivament peu lengadocian ; mès shens ac diser, e aquò n'es pas aunèste !
Atau qu'acaban damb lo principi (irrealista, ce'm pensi), de lenga occitana ua mès multi-dialectau.
L'assimilacion occitan=lengadocian que mia logicament a la secession deu gascon.

Los CAOC-GLO e companhia que son vasuts hous : los lors projèctes que tuarén l'aranés, doncas lo sol parlar "occitan" vivent en Generalitat de Catalonha, e... en Occitània (a despart benlèu de las "Valadas d'Italia"),
Que volen copar la branca on son assieitats !

Qu'auri sostengut un occitanisme a l'esprit federalista de promocion de las regions talament diversas que son la Gasconha, lo Lemosin, lo Lengadòc, etc. Adara que vai lo contrari !
Rai, deishem los jacobins occitans se suicidar dens la loa utopia shens carn !


Ecrire un commentaire